ÚS DE COOKIES:
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots obtenir més informació o bé aprendre com canviar la configuració en la nostra política de cookies.

La psicomotricitat és una eina terapèutica que facilita el control de les emocions

30-05-2017
    Els dies 15 i 16 d’abril vaig participar al Congrés Internacional de  “Psicomotricitat i Neurociències: un enfocament relacional” celebrat a Barcelona on es va parlar d’aspectes molt interessants i relacionats amb el treball terapèutic que duem a terme al Centre Movi-ment.

El Dr. Josep Mombiela Sanz, llicenciat en Medicina, diplomat en Psicomotricitat i director de Valoració Infantil a Granollers, va exposar com madura i evoluciona el cervell, des de la part senso-perceptiva-motora fins a una complexitat creixent, funcional i coherent al llarg de tot el creixement. 

Des d’abans de l’etapa intrauterina fins els tres anys els infants posen en funcionament el seu cervell a través de les sensacions i les vivències emocionals, es mouen per necessitats i responen amb l’instint, l’acció i l’impuls. Dels tres als sis anys les vivències en els infants tenen un paper predominant a la vegada que van automatitzant actuacions, fets i sentiments que els permet descobrir les relacions amb l’entorn i els altres. En canvi, a partir dels set, les persones poden viure, contrastar, organitzar, triar, percebre, aportar, etc. I ho poden fer des del seu punt de vista i a la vegada, també, posar-se al punt de mira de l’altre.

Aquests canvis d’etapes suposen el pas de l’instint al sentiment i del sentiment  al pensament. I tot aquest procés te un suport neuronal que precisament, a través de la relació i funció educativa, evoluciona d’una forma determinada. El cervell capta les emocions a través del sistema límbic i quan es donen canvis, situacions imprevistes i/o d’estrès s’activa per “sobreviure” a la nova situació. 


    La nostra societat actual tendeix a crear situacions d’estrès, competitivitat, de mals hàbits de salut, etc. I aquestes situacions afavoreixen les disfuncions, les alteracions cerebrals i els processos mentals que fan que els individus tinguin respostes primàries en el fer i actuar sense posar ni el sentiment ni el pensament.

La teràpia psicomotriu dóna eines a les persones per “ensenyar a viure”, proporcionant vivències, acompanyant, actuant i dinamitzant a través d’una relació dinàmica i emocionalment intensa amb els infants i les persones.

En les sessions de psicomotricitat la terapeuta dirigeix la seva funció educativa al nen i a tot el seu entorn familiar, escolar, social... incidint en el projecte d’establir vincles afectius sòlids, segurs, promovent l’expressió d’emocions, posant paraula als sentiments i conduint cap el pensament positiu.

La teràpia psicomotriu vivencial possibilita el pas de l’acció a l’expressió, de les emocions als sentiments, del pensament a la consciència gràcies a una relació entre terapeuta i pacient que pretén establir vincles emocionals segurs i estables.

                                                                                                                                                                                                                                                                                  Isabel Vidal Díez

Buscar

Arxiu

  1. 2017
    1.   May (2)