ÚS DE COOKIES:
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots obtenir més informació o bé aprendre com canviar la configuració en la nostra política de cookies.

COM AVANCEM EN UN PETIT GRUP D'AJUDA TERAPÈUTICA

16-11-2018

Com treballem les relacions socials en un petit grup d'Ajuda Terapèutica

Els nens i nenes amb una bona capacitat intel·lectual però que per circumstàncies personals i diverses tenen poques habilitats socials i dificultats en les relacions amb els altres, com a conseqüència   s’adapten malament al ritme quotidià de l’escola. Aquesta manca d’adaptació es pot manifestar a l’hora de compartir, també en l’execució de diferents tasques i en el desenvolupament del joc, fins i tot en el respecte al torn de paraula o en els interessos d’aprenentatge.

Amb el treball  que duguem a terme amb el joc psicomotor i la relació aconseguim  ajudar-los a integrar-se millor a la vida quotidiana escolar, per tant, també en les relacions familiars, doncs hi té molt a veure.

En principi aquests infants encara estan immersos en el seu mon i espai corporal i tenen dificultat de compartir i interactuar amb el dels altres. Sovint resten en el seu espai imaginari, on hi troben la seguretat que els manca. La conseqüència sol ser una baixa autoestima i que els costi poc enfadar-se i/o agredir quan no aconsegueixen el què volen.

Per medi del treball psicomotor en petit grup, amb el qual facilitem als infants una ajuda terapèutica, sempre en relació amb l’adult i també amb els companys, anem treballant aquesta seva identitat fràgil i que encara li queda recorregut per acabar de madurar.

Per un cantó posem unes normes en el joc lliure de respecte i de compartir. Els permetem treure la tensió i expressar el seu neguit i agressivitat (considerant-la com la necessitat d’autoafirmar-se, sempre en un clima de joc i respecte a l’altre). Això ho fem tirant torres de coixins, lluitant contra gegants (coixins o els adults fent de personatges dolents sense fer mal) o fent salts i mostrant les seves competències motrius.

Un cop descarregada la seva tensió i energia, de forma desculpabilitzada i valorant les seves capacitats i competències, els nens/es solen passar al joc més simbòlic i aquí s’inicia verdaderament el treball en les relacions socials.

Amb la construcció dels seus espais, que comencen de forma individualitzada, cada un pot jugar la seva història. L’adult a la sala la pot interpretar i ajudar-lo a sortir del seu mon per interrelacionar-se amb els altres.

Treballem el dins i fora dels espais construïts i elaborats, valorant el què tenen i el què fan. Facilitem que vegin i valorin el què han fet els altres, que s’ajudin i comparteixin poc a poc a través de les històries inventades de cada un d’ells. Intervenint amb l’un i l’altre de manera que tots tinguin el mateix desig de ser ajudats, continguts i duts a viure sensacions i emocions positives per la seva persona a través de la relació i contacte corporal.

És d’aquesta manera que els nens i les nenes es consciencien de la seva persona, agafen seguretat en ells mateixos i es veuen mes capaços de compartir amb els altres sense por a ser envaïts o destruïts per els altres.

Possiblement les primeres mostres de millora d’aquesta situació seran que tenen interès amb dibuixar, construir i expressar als altres què saben i poden fer ells i elles tots sols així com moltes ganes d’interessar-se  de què i com fan els altres.

El petit grup d’Ajuda Terapèutica serà un laboratori per aprendre a relacionar-se poc a poc i millor amb seu entorn social.
 
Isabel Vidal Díez