ÚS DE COOKIES:
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots obtenir més informació o bé aprendre com canviar la configuració en la nostra política de cookies.

Les HEROÏNES i HEROIS Sant Jordi 2020

23-04-2020

Ara no fa molt, totes les nenes i nens vivien tranquils amb les seves famílies, sense por. Els infants anaven a l’escola; les mares i pares, a treballar; els avis, a passejar i tots estàvem contents fent la vida normal de cada dia: planificàvem sortides i viatges, treballàvem, jugàvem i ho passàvem bé amb els amics i familiars. Les coses importants procuràvem decidir-les entre tots i fèiem cas dels més savis, dels valents i treballadors, dels pares i mestres, i de les bones persones d’aquest món.


Però un dia, quan tot encara anava bé, vàrem començar a sentir una remor de perill i incertesa: Que ve el virus!!


Un preguntava: -Què és això, què fa, què passa? L’altre, inquiet, deia: -No el veiem, no el sentim, no fa cap olor! El tercer explicava -Que no sabeu què passa? La gent es posa malalta, ha d’anar al l’hospital, tenen tos, s’ofeguen i els avis potser es moren si no els cuidem molt bé.




Tothom estava molt esverat, la gent no sabia què fer. Uns feien broma per les xarxes –ja no ens deixen sortir, ni trobar-nos molts a la vegada, ni anar a veure espectacles, són uns exagerats deien. Hi havia que hi treia importància: -això és tant poca cosa com una grip; amb una setmana de llit ja ho arreglarem!



-Ah, però aquesta mala bèstia no la veiem ni la sentim! - es lamentaven els infants. - No sabem on és, ens ataca a uns i altres sense saber d’on ve! Sempre s’amaga i per més que el busquem no trobem la seva cova estranya. Es fica dins les botigues, en els transports, a les escoles, per tot arreu on hi ha molta gent. -Què podem fer? Com podem guanyar aquest virus nou tant dolent que en diuen Covid-19. - es demanaven espantats. I després de molt rumiar, van pensar que podrien anar a cridar a Sant Jordi, el cavaller que lluitava contra els dracs dolents i que amb la seva valentia i força els matava a tots.

  

-Però quines armes tenim, com el podem combatre?- es preguntaven novament. -I si agafem les nostres espases de joguina, els esprais o els raigs làser?



Els científics i els metges havien dit que es tractava d’un virus molt perillós i que per això cada dia hi havia més gent malalta: només entre tots el podem aturar!-, asseguraren. Així doncs, els doctors, les autoritats i tota la població es va posar d’acord per lluitar contra la epidèmia i acabar amb aquest odiós virus que els tenia a tots aterrits.



Tots i cada un de nosaltres hi tenim molt a fer ⸺ afirmaven els entesos. -Aquí tothom és molt important: des del més gran al més petit, del més ric al més pobre, del més savi al més corrent. És necessari que ens organitzem; cal que tots ens ajudem i hi posem el nostre granet de sorra!



Els savis i experimentats, després de pensar i estudiar molt, molt, molt, varen decidir quina seria la millor manera d’acabar amb aquesta bestiota tan petita i tan dolenta i varen tancar les escoles, els bars, els restaurants, els llocs de lleure on hi pot anar molta gent per així evitar el contacte amb la malaltia. -Ah, i no es pot anar a fer les feines que no siguin bàsiques i no podem sortir al carrer!- recomanaren. Així que tothom a casa confinat!

 

 -Però, què farem els nens i nenes a casa tot el temps, sense poder jugar amb els nostres amics?- es preguntaren els infants. -I els pares, també s’han de quedar a casa?  -Aquesta és la manera de combatre la bestia sense les nostres armes poderoses? No ho veien clar. Alguns ploraven enfadats amb moltes ganes de lluitar com Sant Jordi i la Princesa contra aquest nou drac, sense por.



No, no, no: el més important és rentar-se molt bé les mans amb sabó, desinfectar les superfícies, no acostar-se a la gent, protegir-se amb mascaretes quan se surti de casa i tenir molta cura dels avis i de la gent malalta. Perquè el sabó, la neteja, i trobar-se lluny de la gent del carrer, al virus no li agrada gens i si no troba a ningú per encomanar, es queda sense poder viure.

 

 Però mentre tant hem de ser tots herois i heroïnes perquè entre tots puguem protegir-nos d’aquest maleït monstre. I els més valents de tots són la gent que treballa als hospitals; als mercats i a les botigues de menjar; a les farmàcies, al transport i a les ambulàncies. I també totes aquelles persones que tenen cura de la gent gran i dels malalts; que se’n cuiden de donar aliments i portar mercaderies necessàries per a tots nosaltres. Aquests sí que podran sortir a treballar (ben protegits per no contagiar ni propagar el virus) [Quan s’explica el conte es pot demanar als infants que diguin amb què pot ajudar cada una de les persones que ens envolten].

    

Les mares i pares ja fan la seva feina tenint cura de vosaltres, dels avis; i si han de treballar, que ho facin per ordinador des de casa, o anant a col·laborar en el seu lloc de treball i ajudant a tots aquells que tenen dificultats.



Però les heroïnes i herois de Sant Jordi més coratjosos sou sobretot vosaltres, doncs tot i  que el virus, amb vosaltres, no s’hi atreveix gaire, sí que el podeu encomanar a les demés persones. Fent el que us diuen, ajudeu a tothom. Penseu-hi! Vosaltres ens doneu molta alegria, esperança i ganes de lluitar per un món millor. Entre tots ens en sortirem!



 És així com totes les nenes i nens del País es varen posar d’acord a inventar jocs, a ballar, a cantar, a llegir, a treballar, a tenir cura de mascotes, de totes les coses que els agrada i d’ajudar a casa, sempre des de casa. Quan se sentien una mica sols o avorrits demanaven de contactar alguna estoneta amb veïns i amics a través de les xarxes. [Aquí també es pot nomenar tot allò que es pot fer i els agrada de fer, sense oblidar que també s’ha de treballar una mica].



D’aquesta manera donaven alegria i esperança a les persones del seu entorn, sobretot, als avis que es posaven molt contents quan els veien i els sentien parlar per vídeo.



Tothom s’ha posat en marxa: uns a treballat tenint cura de la gent; els altres a inventar maneres de passar-ho bé a casa amb els pares i germans; aquests fan música, o escriuen contes, o inventen jocs i exercicis per a saltar i ballar; els de més enllà cuinen, fan pastissos, preparen les mones de pasqua, pinten per a tots els amics, veïns i malalts que son a l’hospital i ho pengen al balcó.





Recordeu: aturar el virus és cosa de tots i també de tots els nens i nenes des de casa.

I aquesta diada de Sant Jordi dibuixeu moltes roses i llegiu molts contes i, sobretot, desitgeu molta salut a tothom perquè vosaltres sou les heroïnes i herois d’aquesta història



Tot anirà bé: ens en sortirem!!!!

 Feliç diada de Sant Jordi 2020

 ____________________________________________________

Escrit per:     Isabel Vidal Díez

Amb la col·laboració  de:  Mònica Vidal Díez